GAME OVER SHAKESPEARE. 2016



Commemorem els 400 anys de la mort de Shakespeare amb un aiguabarreig de les seves millors obres: ENRIC V, LA TEMPESTAT, JULI CÈSAR, RICARD III, EL REI LEAR, MACBETH, HAMLET, SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, NIT DE REIS, ENRIC IV 1P, ROMEO I JULIETA,
ELS DOS CAVALLERS DE VERONA, MOLT SOROLL PER NO RES, TITUS ANDRÒNIC, OTEL·LO i ANTONI I CLEOPATRA, explicant que gran és Shakespeare però que (potser) no fou Shakespeare qui les va escriure.
Comèdia , tragèdia, “cervantineses”, èpica, absurd, pastoral, amor i venjança a parts desiguals com la vida mateixa.

Funcions:
Dissabte 03 (22.00h)
Diumenge 04 (18.00h)
Dimecres 07 (22.30h)
Divendres 09 (22.00h)
Dissabte 10 (22.00h)

ENTRADES A LA VENDA
Oficina de Turisme del Solsonès 973482310
i, una hora abans de l'espectacle, al Teatre Comarcal.
Preu: 12€.
Socis,  i fins a 16 anys: 10€






Ah qui tingués una musa de foc


GAME OVER SHAKESPEARE és la proposta teatral de Lacetània Teatre per aquesta Festa Major, un muntatge concebut i dirigit per Aleix Albareda construït a partir de fragments d’algunes de les obres més conegudes de l’autor anglès. Amb aquest muntatge es pretén fer un homenatge a l’obra monumental de Shakespeare en la commemoració dels 400 anys de la seva mort i alhora deixar entreveure els clarobscurs que envolten l’autor.
Aquests dos propòsits queden reflectits en el títol de l’obra. D’una banda ‘Game’ ens indica que el muntatge es planteja com un joc de la companyia de teatre que fa una composició de pinzellades de l’obra i personatges de Shakespeare com a homenatge a l’universal dramaturg anglès però incorporant-hi també picades d’ullet a altres commemoracions i al teatre dins del teatre.
D’altre banda, “Game over” ens afegeix la idea de final del joc en referència a la imatge que es pugui tenir de Shakespeare com a personatge històric. La monumentalitat de l’obra literari d’aquest dramaturg és indiscutible però una altra cosa és aturar-nos un moment a reflexionar sobre la versemblança que pugui tenir de l’atribució de l’autoria a William Shakespeare.


































































Obres i escenes incloses a
GAME OVER SHAKESPEARE

Enric V
Els actors s’adrecen al públic amb les paraules que Shakespeare fa dir al Cor com a pròleg d’Enric V, una reflexió sobre com el teatre incita la força de la imaginació per construir mons.



La tempestat (1)
Un vaixell és sacsejat per una terrible tempesta. Els membres de la tripulació lluiten per  mantenir la integritat del vaixell i salvar la vida dels seus passatgers. Entre aquests,  Alonso (el rei de Nàpols), Sebastian (germà del rei), Antonio (Duc de Milà), Fernando (fill del rei), i Gonzalo (un vell i honest conseller). Els experimentats mariners intenten salvar tothom de l’ofegament.
La situació cada vegada és pitjor i el vaixell comença a fer aigües. Finalment el vaixell naufraga i els supervivents aniran a parar a una illa deserta.

Frases 
Elements d’attrezzo porten els actors a pronunciar frases d’alguns dels personatges que apareixeran a la funció

Juli Cèsar
Casca, Brutus i altres conspiradors, apunyalen Juli Cèsar. Brutus (Mia) es dirigeix a la multitud per calmar els ànims i justificar el regicidi. Aleshores, Antoni (Ostap) pren la paraula i de manera molt hàbil recorda les virtuts de Cèsar i llegeix les seves últimes voluntats de manera que acaba posant les masses en contra dels conspiradors.

Ricard III
Ricard, duc de Gloucester (el futur rei Ricard III) (Ostap) anuncia que la guerra civil ha acabat i que el seu germà gran, el rei Eduard IV, ocupa el tron ​​anglès. Tothom ho celebra menys Ricard que afirma que ell no és apte per a temps de pau donat que la seva "deformitat" (per haver nascut prematurament i haver sortit geperut) li impedeix  relacionar-se amb les dames. Com que no pot participar del joc cortesà opta per ser un "malvat” i fer el que calgui per aconseguir la corona.
Conspira contra tota la cort, incloent els membres de la seva pròpia família.
Segons una profecia, qui va  assassinar els hereus del rei Eduard IV té un nom que comença per la lletra "G". Ricard fa creure al rei Eduard que  la "G" es refereix al seu germà, George, el Duc de Clarence (Mia). El Rei el fa empresonar a la Torre de Londres.
Richard segueix amb els seus malvats plans i es proposa casar-se amb Lady Anne (Àngela), tot i que Ricard  és l’autor de les morts del seu pare i del seu marit.
Mentre Lady Anne plora la mort del seu marit, Ricard desplegarà totes les seves dots dialèctiques per apaivagar l’odi que Anne sent per Ricard i per manipular-la fins a aconseguir el seu compromís de matrimoni. 

La tempestat (2)
Caliban és un personatge que apareix a La Tempestat. És un salvatge primitiu habitant original de l'illa i fill bastard de la bruixa, Sycorax. Esclavitzat per Pròsper, el protagonista, representa els aspectes més materials i instintius de l’ésser humà en contrast amb l’altre servent de Pròsper, Ariel, que representa l’espiritualitat, el transcendent...
Caliban és qualificat com a "monstre" pels altres personatges i se’l sol representar d’una forma grotesca. El seu aspecte ens remet a l’altre personatge que Shakespeare ens ha presentat com a deforme: Ricard III
A Game Over Shakespeare s’ha volgut reunir Caliban (Mia) i Ricard III (Ostap) en una trobada impossible i surrealista que condueix a una baralla que resultarà una metàfora de la batalla que va perdre Ricard III mentre proferia la famosa frase “un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall”)
               
El Rei Lear
Després de constatar que les seves dues filles, a qui ha fet hereves del seu reialme, li han girat l’esquena i l’han desposseït de casa, servents i bens, el rei Lear (Marga) es veu atrapat en una terrible tempesta acompanyat pel seu bufó (Teresa). Enlloc de seguir els consells del bufó i buscar recer, desafia el temporal i considera els llamps, trons, pluja i vents com aliats mesquins dels plans de les seves filles. Metàfora del seu sentiment, aquest moment marcarà l’inici de la davallada de la seva salut mental. La raó l’ha començat a abandonar.

Macbeth (1)
Banquo (Eduard) i Macbeth (Cesc) prop del camp de batalla es troben amb tres bruixes que profetitzen que Macbeth, actual senyor de Glamis, serà senyor de Cawdor i després Rei. Les bruixes també anuncien que els fills de Banquo seran reis.
La profecia desperta l’ambició de poder de Macbeth i Lady Macbeth (Teresa) l’anima a matar Duncan, el rei d’Escòcia, de qui Macbeth en seria el successor.  
Macbeth té una visió d'un punyal flotant a l'aire. Es pregunta si el que veu és real i que significa aquest senyal. Finalment es decideix matar Duncan. Una campana és el senyal de lady Macbeth que indica que els criats dormen. Macbeth va a la cambra de de Duncan i el mata mentre el rei dorm.
Macbeth té remordiments de consciència i s’ensorra mostrant-se com un home sense esperit. Lady Macbeth pren el control de la situació i prepara l’escena del crim de manera que se’n pugui culpar els criats.

Hamlet
Hamlet es disposa a pronunciar el famós monòleg “Ser o no ser, aquest és el dilema”

Somni d’una nit d’estiu
Titània (Berta i Marga), víctima d’un encanteri executat per Puck (Ostap) i ordenat pel seu marit Oberon (Pau i Cesc) cau bojament enamorada d’un actor (Nil) a qui Oberon i Puck han transformat en un ase. Oberon,  satisfet per la seva revenja, decideix posar fi a la situació i elimina l’encanteri. Titània no es pot creure que hagi estat enamorada d’un ase.

Nit de Reis (1)
Viola (Nahir), disfressada d’home i fent-se dir Cesario, ha tornat a la casa de lady Olivia (Àngela) per portar-li un altre missatge d'amor d'Orsino. Fora de la casa d'Olivia/Cesario es troba Festa (Ostap), el bufó,  que fa broma amb jocs de paraules.
Tobies (Mia) i Andreu (Cesc) oncle i pretendent d’Olivia respectivament arriben al jardí i es troben Cesario i el conviden a entrar a la casa, però abans no pugui entrar, Olivia arriba  al jardí.
Un cop a soles amb Cesario, Olivia manifesta que no vol saber res de l'amor d'Orsino i que està profundament enamorada d'ell. Cesareo (Viola) es veu atrapada en una situació d’allò més Incòmoda. Cesario intentarà dir-li a Olívia de la manera més cortès possible que “ell“ no pot estimar-la perquè és una dona.
Tobies (Marga) i Fàbia (Teresa) intenten apaivagar l’honor ferit del pretendent Andreu (Cesc) en veure que Cesario ha rebut molta més atenció per part de Viola de la que hagi rebut mai ell.

Enric IV 1p
El Princep de Gal.les (futur Enric IV) (Cesc) i el seu amic Poins (Teresa) es troben a la taberna amb Falstaff (Mia) i els seus amics (Ostap, Marga i Àngela). Falstaff és tot un espectacle explicant històries que ell s’encarrega de farcir, exagerar i arreglar a la seva conveniència. Aquest cop, el seu relat fa lloança de la seva valentia i la dels seus, quan després de robar els dines a 4 persones es veuen atacats per una multitud. Malgrat la seva “resistència”  heroica i valenta, no poden fer res per evitar que se’ls enduguin el botí que ells havien robat abans.
Quan Falstaff porta el seu relat al límit de la versemblança per les contradiccions, el príncep el desemmascara i el posa en evidència. El seu enginy verbal acaben, però, fent-lo sortir airós de la situació.

Romeu i Julieta
Verona viu una situació tensa a causa dels odis ancestrals de dues famílies rivals, els Montagú i els Capulet. Els dos joves Romeu (Ostap) i Julieta (Nahir), fills d’aquestes famílies, s’enamoren. Romeu s’atreveix a saltar la tanca del jardí per veure Julieta quan sent com aquesta parla des del balcó i decideix declarar-li obertament el seu amor, que és correspost per Julieta.

Els dos cavallers de Verona
Júlia (Marga) ha anat a Milà a buscar el seu promès Proteus (Ostap). Disfressada de patge. Allà presencia com Proteus canta sota la finestra de Sílvia (Teresa), la promesa de Valentí el millor amic de Proteus.
Sílvia, coneixedora dels trucs, mentides i infidelitat de Proteus, rebutja les pretensions del galant.
  
Molt soroll per no res
Tot és a punt per al casament d’Hero (Nahir) i Claudi (Mia), dos joves molt enamorats que són l’encarnació de la parella perfecta. Per fer mal a Claudi, la nit abans del casament li fan creure que Hero s’ha vist d’amagat amb un altre home i l’ha deixat entrar a la seva cambra. Quan el capellà (Cesc) procedeix a casar-los, Claudi esclata davant la sorpresa dels convidats i especialment de Benedicte (Eduard), amic de Claudi i  Beatriu (Marga) cosina d’Hero. Benedicte i Beatriu tenen una turbulenta relació d’amor-odi que pot fer saltar espurnes en qualsevol moment.

Nit de Reis (2)
Olivia (Àngela) continua intentant seduir Cesario (Nahir)

Macbeth (2)
A la nit, al palau del rei Macbeth, un metge (Àngela) i una dama (Nahir) parlen de l’estrany somnambulisme de Lady Macbeth (Teresa) quan tot d'una entra amb una espelma a la mà. Es lamenta de les morts que té sobre la seva consciència i intenta netejar-se unes taques de sang que només existeixen a la seva ment. Es desespera en veure que mai més les podrà netejar. Se'n va de la mateixa manera que ha vingut. El metge i la dama queden colpits en veure com la  bogeria s’apodera de Lady Macbeth.

Macbeth (3)
Macbeth (Cesc)  i Macduff (Mia) finalment es troben i inicien la lluita. Macbeth se sent segur i li recorda al seu oponent que és invencible perquè la profecia de les bruixes diu que Macbeth no morirà mai davant de cap que hagi nascut de dona. Macduff li respon que ell no era nascut de dona, perquè "va ser llevat del ventre de la seva mare”. De cop i volta Macbeth tem per la seva vida, però declara que no es rendirà.

Titus Andrònic (1)
El general Titus (Cesc) que tants honors ha donat a Roma veu ara com 2 fills seus són condemnats a mort i suplica als jutges que els alliberin. Els tribuns ignoren les súpliques. Luci (Mia) ha intentat, sense èxit, alliberar els seus germans i per això ha estat desterrat. Marc (Ostap) germà de Titus entra amb Lavínia (Berta), filla de Titus, que ha estat  violada i li han tallat les mans i la llengua.
Aaron (Àngela) entra amb el missatge que si Titus es talla una ma, l'emperador no executarà els seus fills. Marc i Luci ofereixen les seves mans, però Titus se’ls avança i es talla la mà. El missatge d’Aaron resulta ser un truc cruel i un altre missatger (Marga) torna amb els caps dels dos fills de Titus i la mà tallada, que se li torna per escarni.

Otel·lo
Otel·lo (Ostap) viu turmentat per la gelosia manipulat per Iago que li ha fet creure que el seu gran amor Desdèmona (Marga) l’enganya amb Casio. Otel·lo entra a l’habitació de Desdèmona i li demana que confessi la infidelitat que en realitat no ha comès. Otel·lo porta el mocador que ell li havia regalat a Desdèmona i que segons Iago, havia acabat en mans de Casio com a testimoni d’amor d’ella. Posseït per la gelosia, Otel·lo estrangula Desdèmona.
Aleshores entra a la cambra Emília (Nahir), la muller de Iago, Otel·lo intenta justificar-se però, en veure el mocador, Emilia explica que Desdèmona el va perdre i que ella l’havia trobat i donat al seu marit Iago qui ho va aprofitar per inocular la gelosia en Otel·lo. En adonar-se del tràgic malentès, Otel·lo es degolla.

Titus Andrònic (2)
Titus (Cesc) ofereix un banquet molt especial als emperadors Saturní (Eduard) i Tamora (Àngela). L’ha planejat fredament com a revenja per tot el patiment a què aquests l’han sotmès coma a responsables de la caiguda en desgràcia de Titus i de l’acarnissament contra els seus: dos fills executats, un altre fill, Luci (Mia), desposseït dels càrrecs i la brutal mutilació i vexació de Lavínia (Berta) a mans de Demetrius i Quiron (fills de l’emperador). Titus mata Lavínia i després Tamora. Saturní mata Titus. Luci mata Saturní.

Antoni i Cleòpatra   

Mort Antoni i amb els romans assetjant l’imperi, Cleòpatra decideix suïcidar-se amb un àspid per reunir-se simbòlicament amb Antoni. La seva fidel serventa Càrmion també es traurà la vida amb la serp.

Juli Cèsar (2)
La mort de Cèsar no ha impedit que la República romana es converteixi en una dictadura. Octavi assumeix el poder i es converteix en un nou César. Brutus entén que la seva concepció del que ha de ser el govern de Roma ha fracassat. Brutus decideix morir sota la pròpia espasa però sostinguda per la ma del seu amic a que ell ha matat abans.
 
Epíleg
A tall d’epíleg, una reflexió sobre la figura de William Shakespeare, un despullar el mite que els nens representen metafòricament tot esquilant l’ovella, animal que proveïa la matèria primera al pare de Shakespeare guanter de professió.